12 maig Un baterista de gira. Capítol 2

En el capítol anterior, “Un baterista de gira”, vaig començar a parlar-te de l’important que són les primeres vegades que escoltes el repertori que es tocarà durant la gira i els assajos amb la resta de la banda, l’artista principal i el director musical. Un moment crucial on has de posar, d’una forma alegre i natural, tot el teu entestament i, sobretot, confiar en tu i en la teva feina, perquè després obtindràs la teva recompensa quan surtis a la carretera, pugis a l’escenari i comparteixis la teva música amb un públic ansiós per gaudir-la.

Tot allò que envolta una gira és tota una gran escola. En un ràpid repàs de tots aquests anys me n’andono de com he anat evolucionant la meva manera de tocar i entendre la música. Quan arriba la temporada d’estiu i actuo nit rere nit  em sento millor, més fort i més ràpid…sincerament mai havia tocat de forma tan sòlida i contundent després de tots aquests anys de gira. Tant és així que el tradicional grip em va durar només dos anys en la carretera (hahaha!). I és que pujar a la furgoneta d’un grup de Pop Rock que sona a las llistes d’èxits dels principals mitjans de comunicació musicals exigeix deixar l’ego i els perjudicis a casa, obrir la ment i que la música et porti al lloc correcte. Has de posar els teus coneixements i l’art al servei de l’artista, productor o director musical sense perdre la teva essència, allò que et fa més gran…allò que et fa únic.

Deixa’m donar-te un parell d’humils consells:

           –  Aprèn dels teus errors, no deixis que això t’atordeixi, al revés, t’han de servir de motivació perquè sigues encara millor.

            –  Quan arribin les crítiques, que n’arribaran, agafa-les amb consideració però amb la distància suficient per no perdre la capacitat de girar la truita en els moments que no aconsegueixis captar les coses que t’estan demanant.

Creieu-me, quan aconsegueixes això, comences a gaudir de la teva música i els seus resultats!

Un altre aspecte fonamental, i que de mica en mica vaig aprenent a controlar a força de treball i kilòmetres en la carretera, són els nervis. Passar de tocar al teu local o garatge a fer-ho per a moltíssima gent  i sonant a través de milers de watts de potència és una cosa que s’ha de sobreposar-se amb fermesa i convicció. En aquesta mena de concerts i també en els directes per a ràdios o televisió (on es grava tot!) el marge d’error és mínim i hi ha molta pressió; però si has treballat dur (recorda el principi d’aquest post) la confiança i l’auto-control, això t’ajudarà a minimitzar errors, farà que la música brolli i que trobis el teu groove.

Ah! I no oblidis mai de ser puntual a totes les convocatòries. AIXÒ ÉS MOLT IMPORTANT!